El Hibiscus, és la planta per excel.lència de les zones de climes subtropicals i tropicals. Al nostre país són molt populars a les Illes Canàries, lògicament, i en totes les zones del litoral de la Península i Balears, que són les que tenen els climes més adequats.
Les espècies més coneguda són, sens dubte, Hibiscus rosa-sinensis, popularment "Rosa de la Xina", i Hibiscus syriacus, popularment "Rosa de Síria o Althea", però existeixen al voltant de 200 espècies, menys cultivades i una mica menys conegudes.
El gènere Hibiscus pertany a la família Malvaceae, i està format per plantes herbàcies, anuals o perennes, petits arbustos o arbres de petit port, amb les fulles senceres o de vegades partides. Les seves flors, molt apreciades per la seva bellesa i color, són llargues, amb forma de trompeta, amb cinc pètals, de colors blancs a roses, vermells, morats o grocs i poden arribar des dels 4 als 15 cm de mida.
Cures: Encara que són en general plantes que no requereixen cures especials, si ha de cuidar almenys el reg i la fertilització, així com ubicar-los en llocs humits i amb molta llum.
Reg: els hibiscus necessiten aigua abundantment, produint la seva escassetat la defoliació de la planta en algunes espècies o la sensació de marciment de les fulles en altres. Per això, els regs han de ser més o menys freqüents, depenent de la naturalesa del sòl.
Fertilització: de forma regular i amb un abonament ric en potassi afavoreix notablement la floració.
Plagues i malalties: els hibisc són plantes que no tenen especials problemes, sent les plagues més freqüents els pugons, aranya vermella i mosca blanca. Els tractaments a aplicar són els normals i específics per a aquests tipus d'insectes.
Poda: Per tal d'aconseguir una floració forta entre juliol i octubre, podarem sense por anualment, menys amb els exemplars adults amb els que només repassarem la seva forma a principis de primavera.
El seu origen: El seu nom prové del grec Hibiskos, nom donat al malví comú en l'època de Dioscórides i Plinio. Són originàries d'Amèrica i Àfrica.
-----------------------------------------
El Hibiscus, es la planta por excelencia de las zonas de climas subtropicales y tropicales. En nuestro país son muy populares en las Islas Canarias, lógicamente, y en todas las zonas del litoral de la Península y Baleares, que son las que tienen los climas más adecuados.
Las especies más conocida son, sin duda, Hibiscus rosa-sinensis, popularmente "Rosa de China", e Hibiscus syriacus, popularmente "Rosa de Siria o Althea", pero existen alrededor de 200 especies, menos cultivadas y algo menos conocidas.
El género Hibiscus pertenece a la familia Malvaceae, y está formado por plantas herbáceas, anuales o perennes, pequeños arbustos o árboles de pequeño porte, con las hojas enteras o a veces partidas. Sus flores, muy apreciadas por su belleza y color, son largas, con forma de trompeta, con cinco pétalos, de tonos blancos a rosas, rojos, morados o amarillos y pueden llegar desde los 4 a los 15 cm de tamaño.
Cuidados: Aunque son en general plantas que no requieren cuidados especiales, si debe cuidarse al menos el riego y la fertilización, así como ubicarlos en lugares húmedos y con mucha luz.
Riego: los hibiscus necesitan agua abundantemente, produciendo su escasez la defoliación de la planta en algunas especies o la sensación de marchitez de las hojas en otras. Por ello, los riegos deben ser más o menos frecuentes, dependiendo de la naturaleza del suelo.
Fertilización: de forma regular y con un abono rico en potasio favorece notablemente la floración.
Plagas y enfermedades: los hibiscos son plantas que no tienen especiales problemas, siendo las plagas más frecuentes los pulgones, araña roja y mosca blanca. Los tratamientos a aplicar son los normales y específicos para estos tipos de insectos.
Poda: Con objeto de conseguir una floración fuerte entre julio y octubre, podaremos sin miedo anualmente, menos con los ejemplares adultos con los que sólo repasaremos su forma a principios de primavera.
Su origen: Su nombre proviene del griego Hibiskos, nombre dado al malvavisco común en la época de Dioscórides y Plinio. Son originarias de América y África.
Comments